• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Urbanisme, Turisme i Activitats econòmiques Medi Ambient

El GEN-GOB continua amb els treballs de camp sobre els fondejos al litoral de Formentera

foto compilant dadesEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que el GEN-GOB ha dut a terme aquesta setmana la segona tanda dels treballs de camp del projecte “Posidònia i usos marins sostenibles a Formentera”, finançat amb els fons recaptats a la primera campanya del Save Posidonia Project de l’any passat.

Aquets treballs de camp, que s’iniciaren el passat mes de juliol, s’han centrat en quantificar la pressió del fondeig damunt les praderies de Posidònia oceànica al litoral de Formentera, i avaluar el seu estat de conservació.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, s’han realitzat diverses sortides amb embarcació amb la fi de geolocalitzar in situ les embarcacions fondejades damunt arena, roca, praderies de posidònia i Cymodocea nodosa. Així mateix, s’ha fet un seguiment de les embarcacions fondejades al litoral de Formentera mitjançant l’Automatic Identification System (AIS), sistema que permet a les embarcacions comunicar la seva posició i altres informacions rellevants. Finalment, també s’han realitzat immersions submarines per caracteritzar l’estat de conservació de les praderies de posidònia.

Resultats preliminars
En total, al mes d’agost, s’han geolocalitzat al voltant de 400 embarcacions fondejades al litoral de Formentera, i s’han realitzat immersions a la zona de ses Illetes, platja de Llevant, es Racó de sa Pujada, i la zona de Migjorn.

De l’anàlisi de les dades compilades se’n desprèn que enguany hi ha menys quantitat de barques que en temporades precedents, quan es comptaren fins a 760 embarcacions, essent les zones d’Illetes i Cala Saona on existeix més pressió sobre les praderies.

Així mateix, s’ha constatat un descens en el nombre de fondejos sobre posidònia gràcies a les tasques de vigilància dutes a terme per les llanxes de control i a una major conscienciació entre els navegants.

La consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera, ha valorat positivament el descens de fondejos sobre posidònia i ha animat tothom a seguir participant amb el Save Posidonia Project, “enguany tornem a posar en marxa la segona campanya del Save Posidonia Project, ja que és necessària la col·laboració de tothom per seguir amb els estudis i campanyes que permetin la conservació d’aquesta planta marina. Tothom que hi vulgui participar, ho pot fer apadrinant metres quadrats al web www.saveposidoniaproject.org”.

La tercera tanda dels treballs de camp del projecte “Posidònia i usos marins sostenibles a Formentera” duta a terme pel GEN-GOB es desenvoluparà al proper mes de setembre.

La posidònia ja apareix a les cartes nàutiques de Formentera

daisee-aguilera--miquel-mir--i1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que les praderies de posidònia de Formentera ja es troben localitzades als nous models de cartes nàutiques de l'Institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) amb seu a Cádiz, i que ja es poden comprar en versions paper i digital.

Aquesta mesura permetrà als navegants detectar les zones de praderia i evitar ancorar-hi al damunt. “És una gran notícia, ja que tenint la localització de les zones de posidònia, es podrà garantir molt més la seua protecció”, ha apuntat la consellera de Medi Ambient Daisee Aguilera, que s’ha mostrat molt satisfeta per la col·laboració entre el Consell de Formentera, el Govern de les Illes Balears i l’IHM.

El fondeig d’embarcacions no és l’única però sí que és una de les causes de la regressió de la posidònia, una planta marina de fulla caduca que és la responsable de la qualitat de les nostres aigües, per la qual cosa Daisee Aguilera ha manifestat “que es tracta d’una fita molt important per Formentera, pel Mediterrani”.

Des d’abril
Per aconseguir identificar la posidònia, s’ha introduït des d’abril a la nomenclatura un nou símbol, en concret  "SG" acrònim de sea grass, que literalment significa “herba del mar”. És la primera vegada al món que una planta marina apareix a les cartes nàutiques. Aquesta nova nomenclatura permet diferenciar la planta de l’alga, que sí que ja estava inclosa.

L’Institut Hidrogràfic de la Marina ha pres de referència per ubicar les praderies de posidònia les cartografies del Projecte Life Posidònia i els eco cartogràfics del MAPAMA que especifiquen la ubicació de les prades de posidònia de Balears.

Formentera recull 210 tones de matèria orgànica en dos mesos de campanya

foto materia organica 1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que des del 15 de maig fins a dia d’avui, a la campanya de recollida de fracció orgànica d’enguany s’han retirat unes 210 tones d’aquest residu als 146 establiments que hi participen.

Cal recordar que el Consell ha estès aquest 2018 l’aplicació de la recollida de matèria orgànica a tota l’illa. Així, s’han establert dues rutes de recollida de restes de grans i mitjans productors, negocis que disposen de l’assessorament d’una informadora ambiental i dels tres zeladors de l’àrea, que fan el seguiment de la campanya.

La consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera valora de forma molt positiva el funcionament de l’actual campanya. Aguilera ha agraït la col·laboració dels negocis involucrats en la recollida, ja que “la retirada de la fracció orgànica ens permet una gestió més òptima dels residus i significa un important estalvi en quant a despeses d’enviament d’aquests a Eivissa”.

Separació de restes plàstiques
La titular de Medi Ambient ha recordat també que la passada campanya 2017 es van recollir 100 tones d’orgànica que posteriorment es van mesclar amb restes de poda triturada. Després d’uns vuit mesos de maduració de compostatge en pila, es van obtenir uns 300 metres cúbics de compost d’alta qualitat apte per a jardineria i us agrícola.

Enguany s’ha incorporat a dos treballadors d’Apfem-Aktua, entitat que vetlla per a la integració de persones amb risc d’exclusió social. Aquests dos operaris s’encarreguen de retirar els plàstics del compost que no podran descompondre's després de l'aplicació al camp. D’aquesta manera, s’aconsegueix un producte final de més qualitat.

Formentera duu a terme tractaments contra les paneres

fumigacio---anti-paneres-cuque1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que aquest dies s’estan realitzant tractaments de desinsectació de paneres als nuclis urbans de Sant Francesc, ses Bardetes, Sant Ferran, es Caló, el Pilar, es Pujols, Sa Roqueta i la Savina.

A causa de les altes temperatures estivals, es preveu un augment de les poblacions de paneres. Per aquest motiu, el Consell ha posat en marxa el dispositiu de control i tractament contra aquests insectes. El tractament, dut a terme per una empresa especialitzada en control de plagues, es realitza mitjançant productes autoritzats i s’aplica a la xarxa de clavegueram i a les instal·lacions municipals.

La consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera, ha destacat que “tot i que el Consell realitza tractaments de desinsectació amb periodicitat, demanem la col·laboració de la ciutadania per tal que els tractaments dels nuclis urbans siguin més efectius. És convenient que tots els ciutadans i empreses que tinguin la necessitat de realitzar tractaments de paneres, els facin el més aviat possible”. Aguilera ha incidit en la importància del control de les fosses sèptiques, ja que “son un focus de cria important”, i ha recordat que per evitar molèsties “cal segellar convenientment les fosses que han quedat fora d'ús”.

Així mateix, es recomanable informar a l'àrea de Medi Ambient quan es realitzen tractaments a una comunitat de veïns o en grans superfícies als nuclis urbans per si es requereix una neteja extraordinària en la via publica. D’altra banda, es millor realitzar els tractaments de paneres a la nit o de matinada, quan hi ha menys afluència de persones a la via pública.

Per qualsevol dubte o aclariment, es pot contactar amb l'àrea de Medi Ambient al telèfon 971 32 12 10 o al correu electrònic Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Formentera retira una vintena d’embarcacions abandonades al litoral de l'Estany des Peix

foto-edpeix-retirada-11El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que avui s’han enretirat sis elements nàutics de la vora de l’Estany des Peix entre embarcacions, caiacs, taules de windsurf i remolcs. Des del passat setembre fins avui, s’ha enretirat més d’una vintena d’elements.

Segons ha declarat la consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera, “aquestes barques es retiren després d’identificar el seu estat d’abandonament i que passat un mes es poden considerar un residu. A més, des d’inicis de temporada s’han obert una onzena d’expedients per part dels zeladors de Medi ambient, que són els encarregats de controlar al llarg de l’any aquest tipus d’incidències”.

Aquestes tasques de control han permès comprovar que les esmentades embarcacions i objectes presentaven estat d'abandonament o que podien afectar al medi ambient a causa d’embarrancaments que provoquessin risc de contaminació, així com per l’ocupació del domini públic terrestre que impedeix el pas de vianants.

Cal recordar que si l'estat de les embarcacions o artefactes flotants provoca risc de contaminació o per a la navegació, el Consell pot ordenar-ne la retirada immediata notificant-ho a les autoritats competents, en aquest cas Demarcació de Costes i al Parc natural de Ses Salines depenent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Així mateix, si l’element duu més d'un mes en el mateix lloc i es troba en igual estat d'abandonament i ocupant domini públic, aquest es pot considerar un residu. En considerar-se residu, el Consell Insular té la competència per retirar-lo i tramitar la corresponent sanció.

La majoria dels elements retirats no presenten cap identificació de propietat i són transportats a l’àrea de gestió de residus des Cap de Barbaria.

Més articles...

Pàgina 1 de 24

Inici
Anterior
1

conselleria_mediambient_1

Formentera neta, naturalmet gràcies a valtros

Xarxa Natura de les Illes Balears

Punt d'Informació Ambiental

Balears Life Posidonia

platges cat baix